Festa major: els 10 anys de La Geganta

El 2018 l’iniciem amb una festassa. A part de recomençar les classes, que sempre són com una festa, celebrem, el dia 28 de gener, els 10 anys de La Geganta.

Us hi convido, ara, per explicar-vos una mica com va anar:

Estimats convidats i convidades

*******

S’acosta el gran dia! Diumenge dia 28 de gener és la FESTA MAJOR.

La Geganta fa 10 ANYS i us convoca a les 14:00h. a

KPH-PROJECTS  (www.kph-projects.dk) Enghavevej 80-82, 3. Sal.

Es demana puntualitat, que tenim un programa molt complert.

Farem un berenar deliciós amb pastissos fets - en català - pels millors pastissers de la ciutat: els nens i nenes del grup de català de grans i un grapat d’ajudants imprescindibles, que durant el dissabte anterior a la festa posaran tota la seva i il·lusió i creativitat al servei de la causa.  A part dels pastissos, hi haurà cava per brindar, cafè, llet i suc.

Això si: us vull demanar que si voleu beure altres coses us porteu la beguda que us sembli: més sucs, vi, cervesa etc.

La retirada és de 17:00h a 18:00h., i seria espatarrant si tothom pogués ajudar una mica, perquè entre tots ho fem en un tres i no res.

Us hi espero!!!

Una AbrAçAdA gegAntA

Mireia

A part de berenar pastissos i celebrar, vam fer discursos, l’entrega de diplomes (que en Cayu Cayuelas m’havia ajudat a dissenyar) i la presentació d’un nou cançoner il.lustrat per l’Elena. De taló de fons, centenars de fotografies de tots aquests deu anys, que projectades a la pantalla donaven encara més color i més vida a la festa. Una servidora, vestida de geganta, va rebre un regal preciós de part dels pares i nens que donen sentit a aquesta aventura.

Us adjunto el discurs de benvinguda:

Suposo que tots coneixeu el joc de llançament de dards, que és un joc molt antic (s’hi juga des del segle XIV). Consisteix en llençar un dard, que i mirar de que es clavi just al mig d’una diana, que prèviament hem penjat a la paret. Com més t’apropes al mig, més punts tens per guanyar, diguéssim. Us explico això perquè fa poc em van explicar una anècdota de dos amics que jugaven a dards. Un d’ells en sabia moltíssim, l’altre gens. Després de molts intents, i cansat de perdre, el segon li pregunta al primer com s’ho fa per sempre encertar el mig de la diana amb el dard. I és aquí que el primer li confessa el secret més bonic de tots els secrets: oh! Jo llenço la diana, i després faig uns quants cercles al voltant del dard!

És així com van sorgir les classes de català ara fa 10 anys. Sense diana, sense cap ambició, sense direcció ni idea pre-establerta – és més - amb certa reticència i basarda. Jo – alguns ja ho sabeu - sempre havia dit, d’adolescent, que hi havia dues coses que jo no volia ser de gran : una era professora de català, i l’altra professora de nens. 

I aquí em teniu. No m’acabo de sentir ni professora, ni mestra de nens ni mestra de català, però he d’admetre que el títol el porto, i miro de sostenir-lo tan bé com puc. I com més temps passa, més gran és la diana, més cercles concèntrics hi ha.

Dijous passat, fa 4 dies, va fer exactament 10 anys de la primera classe, la primera de totes. Era el divendres 25 de gener de l’any 2008, les 16:00 de la tarda, i ens vam trobar al carrer H.C. Ørstedsvej nr.34 amb uns quants nens i nenes de 2-3-4 anys (tots són aquí avui, ara 10 anys més grans) i els seus pares, sense tenir ni idea de que seguiríem estirant del fil i n’aniria sortint una cercavila infinita  de sessions, nens, carpetes, cançoners verds, festes d’estiu i xocolatades d’hivern, una geganta, més nens, pares, mares, àvies, alguna besàvia, CDs, DVDs, sortides, sopars, una biblioteca!, més nens, classes de natació i classes sobre la llum, amics de per vida i moltes moltes estones de divendres a la tarda on bàsicament ens hem explicat coses i hem compartit paraules, sons, ritmes, sensacions i referents culturals amb persones de totes les edats.  Durant 10 anys. És molt bèstia. A mi tot això encara em sorprèn molt.

Amb l’ajuda del Tom i la Montse us he preparat una sèrie llarguíssima de fotografies de tots aquests anys. Ara posarem el projector en marxa. I el deixarem córrer durant aquestes tres hores de celebració.

La primera foto de totes és una foto de la Carla quan tenia 1 any i mig amb mi, a l’Empordà. Era l’època que jo anava mastegant la idea de fer sessions amb nens. Si us mireu les següents 20 fotos amb atenció, potser podreu reconèixer els nens i nenes que van començar a venir aquell gener a casa meva i que encara ara venen a classe. Són els nens de la classe de grans, tots són aquí avui: són la Carla Mortensen, l’Emma Castellarnau, l’Ada Benages, l’Ian Peitx, la Mariona Brasó, l’Olau Barnils, en Pau Roset, en Ramon Roset i la Maria Cervantes. De seguida en van anar venint més.

A mi m’ha semblat important convocar-vos i celebrar La Geganta junts, perquè de veritat que tal i com jo ho sento, La Geganta és un fruit estrany de les circumstàncies que m’han tocat viure, més la vostra presència i la vostra insistència. Jo també hi he posat de la meva part, és clar. Però no sabria celebrar-la sola. Seria absurd. Molts de vosaltres m’heu ajudat moltíssim en diverses ocasions –la llista és llarguíssima- i d’altres heu anat més enllà, i us heu fet vostra la plataforma que s’ha creat entorn de La Geganta per generar i desenvolupar projectes propis. I tot això, no cal dir-ho, em fa molt feliç. I estic molt agraïda.

Per això avui fem festa major: per celebrar que fa deu anys que això tira i perquè jo tenia moltes ganes de reunir-vos i de donar-vos les gràcies a tots. Està claríssim que aquesta geganta la carreguem amunt i avall entre tots. I ho dic amb tota la franquesa del món.

Gràcies i salut!!!!!

Que disfruteu de la festa!!

I aquí fotografies de la sessió de grans de gener, que vam fer el dia abans de la festa, el dissabte dia 27, a la cuina de l’escola Nørrebro Park Skole, allà on vam entrenar amb els castellers una vegada. Amb tres horetes i l’ajuda impagable de la Montse Brasó i la Carolina Diarte vam llegir receptes i vam fer 10 pastissos.  La Mariona Brasó, ex-alumna, també ens va ajudar!!

Profundament agraïda, la Geganta.